Quan, l’estiu del 2008, la Comissió Nacional Andorrana per la Unesco va organitzar el primer Art Camp, comptava amb la il·lusió d’un projecte nou per al país, engrescador i il·lusionant. El resultat d’aquella experiència es pot seguir encara avui en l’estela lluminosa que va deixar: tres col·leccions de pintures que han voltat per diversos països; el conjunt escultòric Arbres del Planeta, que dóna la benvinguda als que s’apropen a la parròquia d’Ordino, i un bagul ple de vivències, d’intercanvis i de records d’aquells quinze dies de treball a la vall d’Ordino. Un bagatge més difícil de veure, però no menys valuós. 

Se’ns presentava, doncs, un repte gens fàcil a l’hora d’organitzar el segon Art Camp. Una segona edició que havia de significar també la consolidació de l’experiència. Afortunadament, comptàvem de nou amb el suport del Govern d’Andorra, del Comú d’Ordino i de la societat filantròpica Bomosa. Teníem també l’experiència inestimable de l’artista andorrà Faust Campamà que, més enllà d’assumir la tasca de comissari artístic, s’ha anat convertint en l’ànima de l’Art Camp. Comptàvem també amb el marc de l’Any de l’apropament de les cultures, declarat per la Unesco per al 2010, que conferia un veritable sentit a l’experiència.

Quan parlem d’apropament, de proximitat de les cultures en el món actual, no podem evitar que ens vingui a la ment la paradoxa immensa entre la complaença amb què es mouen els diners d’un lloc a l’altre i les dificultats que tenen algunes persones per desplaçar-se i per transmetre el seu pensament. Hi ha un contrast dolorós i fragant entre la facilitat amb què avui dia, en aquest món aparentment tan globalitzat, circulen els capitals per les autopistes financeres o es difonen les notícies i les pors interessades per les avingudes de la informació i, en contrapartida, les mil barreres que troben moltes persones i idees per traspassar fronteres més o menys visibles (a alguns dels participants en aquest segon Art Camp no els va resultar gens fàcil arribar fins a Ordino). Vivim en un món que es presenta més obert i interrelacionat que en cap altre moment de la història i que, no obstant això, ignora o amaga realitats, tergiversa informacions amb una impunitat total i uniforma pensaments i cultures. Quina paradoxa!

Convertir la petita vall d’Ordino i el conjunt d’Andorra en un veritable microcosmos de llibertat i de proximitat de les cultures era, doncs, l’objectiu que ens vam marcar quan vam convocar els artistes per participar en aquest segon Art Camp. Hem d’agrair la participació de les Comissions Nacionals de la Unesco, que ens van ajudar a seleccionar els artistes més motivats per assolir aquest objectiu.

Creiem que ho hem aconseguit. La qualitat artística i humana dels participants ens ha fet superar les expectatives marcades. L’estela de l’Art Camp 2010 és més multicolor, amb més participació de països, i més intensa. Les produccions són de molt valor artístic i les experiències han quedat gravades en la memòria de tots els participants i de la gent d’Andorra.

Ho volem mostrar i fer arribar arreu amb orgull, perquè estem segurs que aquest és el veritable camí per a la convivència i la pau.

Comissió Nacional Andorrana per la Unesco

El 2010 hem repetit l’experiència i ha resultat tant o més enriquidora que l’anterior. La celebració del 2n Art Camp ha permès reunir ambaixadors artístics dels cinc continents, 41 participants provinents de 28 països diferents que han estat instal·lats a casa nostra del 18 al 28 de juliol amb un objectiu comú proposat per la Unesco: treballar per l’apropament de les cultures.

Més enllà del fet artístic, l’Art Camp intercanvia diàleg, costums i tradicions, i representa una oportunitat per fer créixer el nostre poble. Tot un repte social, cultural i humà, en el qual ens sentim orgullosos d’haver participat des del Comú d’Ordino.

Bonaventura Espot

Cònsol major d’Ordino